La lluita empresa contra el canvi climàtic no sempre és lo que pareix, energia eòlica que no sempre és rentable, dessaladores en costos massa elevats, i el biocombustible amenaçant l'alimentació.
L'ús creixent d'aquest biocombustible va en augment, li afegim biocombustible al nostre cotxe i la nostra consciència ja es queda una mica més tranquila, però de mentre fem grans viatges en avió, continuem utilitzant el cotxe desmesuradament i la majoria de vegades individualment, a títol personal penso que la majoria de vegades no ens parem a pensar en les repercussions que te cada acció que realitzem. I és ben normal ja que a nosaltres ens han habituat a aquest món i ens serà molt complicat canviar certs "mals hàbits".
I parlo a nivell de les persones del carrer perque penso que som les primeres que hem d'actuar, no podem exigir reduccions de les emissions a les indústries o polítiques eficaces quan natros mos sentim satisfets només separant la brossa, molts de natros ni mos molestem en posar llums de baix consum...
Estem en un punt que hauriem de reflexionar, George Monbiot al seu llibre fa una comparació molt interessant entre el canvi climàtic i "el pacto de fausto"... el pacto de fausto és un pacte que fa un erudit en lo diable, ell li ofereix la seua ànima a canvi de 24 anys de poder, sabiesa i altres capacitats extrahumanes, passa aquests anys anant d'una punta del planeta a l'altra, portant béns d'un indret a un altre, però el dia de la veritat, s'acaba tot i arriba l'hora de complir la seva part del pacte...seria el que ens pot passar en los combustibles fòssils, ells ens han proporcionat tot lo necessari per al nostre desenvolupament, desde la revolució industrial hem experimentat grans millores i comoditats en les nostres vides, i ells en són la causa! Però esta causa té uns efectes que ja estem començant a patir (la sequera a Barcelona no és un fet puntual per exemple...) Però autors varis exposen que ans que la sequera la primera conseqüència del canvi climàtic se farà notar en una crisi alimentària, la falta d'aigua i l'increment de temperatura farà que als països més pròxims a l'equador es deixe de cultivar ja que la majoria d'espècies davant un increment de la temperatura disminueixen el seu rendiment productiu o inclús experimenten dificultats reproductives (el International Rice Research Institute exposa com les cullites d'arròs disminueixen un 15% per cada grau que augmenta la temperatura).
Un altre fet que darrerament genera bastanta inquietut és l'ús creixent dels biocombustibles, que també són amenaça a la producció mundial d'aliments, John Beddington principal assessor científic del Govern Britànic calcula que el 2030 s'haurà d'incrementar un 50% la producció alimentària per satisfer la demanda dels països emergents, en aquest punt arriba la contradicció, és complicat d'imaginar produir cullites suficients per a generar energia renovable al mateix temps que per a satisfer la necessitat d'aliments, tot això deixant de banda les batalles econòmiques.
El balanç energètic per a la producció dels biocombustibles ens indica que no són tan "ecològics" com poden pareixer... un tona de blat requereix 50 tones d'aigua, tenint en conte la situació actual i mirant més enllà on el cost de l'aigua cada cop és major i s'inverteix cada cop més energia, el balanç energètic ens diu que per a crear 1kW a partir del biocombustible se n'han consumit bastants més tenint en conte l'energia que consumeix l'aigua fins arribar al cultiu, l'energia del cultiu, i el transport d'aquest.
Acabant, diria que no tot és lo que pareix, detras de tot el que es "mediambientalment sostenible" sempre hi ha molts interessos, i és molt complicat saber quina és la linia que separa lo bo del roïn. Però seguirem informant-mos i hem de contribuir el màxim possible...ja que ans d'exigir res als demés ens ho hem d'exigir a natros mateixos. El primer pas és la informació i la concienciació...i després podrem contribuir tal com cal, jutjar les diferents actuacions o inclús proposar-ne. Estem en un punt d'inflexió i s'ha de resoldre correctament, trobant l'equilibri entre inputs-outputs de tot el que consumim.
L'ús creixent d'aquest biocombustible va en augment, li afegim biocombustible al nostre cotxe i la nostra consciència ja es queda una mica més tranquila, però de mentre fem grans viatges en avió, continuem utilitzant el cotxe desmesuradament i la majoria de vegades individualment, a títol personal penso que la majoria de vegades no ens parem a pensar en les repercussions que te cada acció que realitzem. I és ben normal ja que a nosaltres ens han habituat a aquest món i ens serà molt complicat canviar certs "mals hàbits".
I parlo a nivell de les persones del carrer perque penso que som les primeres que hem d'actuar, no podem exigir reduccions de les emissions a les indústries o polítiques eficaces quan natros mos sentim satisfets només separant la brossa, molts de natros ni mos molestem en posar llums de baix consum...
Estem en un punt que hauriem de reflexionar, George Monbiot al seu llibre fa una comparació molt interessant entre el canvi climàtic i "el pacto de fausto"... el pacto de fausto és un pacte que fa un erudit en lo diable, ell li ofereix la seua ànima a canvi de 24 anys de poder, sabiesa i altres capacitats extrahumanes, passa aquests anys anant d'una punta del planeta a l'altra, portant béns d'un indret a un altre, però el dia de la veritat, s'acaba tot i arriba l'hora de complir la seva part del pacte...seria el que ens pot passar en los combustibles fòssils, ells ens han proporcionat tot lo necessari per al nostre desenvolupament, desde la revolució industrial hem experimentat grans millores i comoditats en les nostres vides, i ells en són la causa! Però esta causa té uns efectes que ja estem començant a patir (la sequera a Barcelona no és un fet puntual per exemple...) Però autors varis exposen que ans que la sequera la primera conseqüència del canvi climàtic se farà notar en una crisi alimentària, la falta d'aigua i l'increment de temperatura farà que als països més pròxims a l'equador es deixe de cultivar ja que la majoria d'espècies davant un increment de la temperatura disminueixen el seu rendiment productiu o inclús experimenten dificultats reproductives (el International Rice Research Institute exposa com les cullites d'arròs disminueixen un 15% per cada grau que augmenta la temperatura).
Un altre fet que darrerament genera bastanta inquietut és l'ús creixent dels biocombustibles, que també són amenaça a la producció mundial d'aliments, John Beddington principal assessor científic del Govern Britànic calcula que el 2030 s'haurà d'incrementar un 50% la producció alimentària per satisfer la demanda dels països emergents, en aquest punt arriba la contradicció, és complicat d'imaginar produir cullites suficients per a generar energia renovable al mateix temps que per a satisfer la necessitat d'aliments, tot això deixant de banda les batalles econòmiques.
El balanç energètic per a la producció dels biocombustibles ens indica que no són tan "ecològics" com poden pareixer... un tona de blat requereix 50 tones d'aigua, tenint en conte la situació actual i mirant més enllà on el cost de l'aigua cada cop és major i s'inverteix cada cop més energia, el balanç energètic ens diu que per a crear 1kW a partir del biocombustible se n'han consumit bastants més tenint en conte l'energia que consumeix l'aigua fins arribar al cultiu, l'energia del cultiu, i el transport d'aquest.
Acabant, diria que no tot és lo que pareix, detras de tot el que es "mediambientalment sostenible" sempre hi ha molts interessos, i és molt complicat saber quina és la linia que separa lo bo del roïn. Però seguirem informant-mos i hem de contribuir el màxim possible...ja que ans d'exigir res als demés ens ho hem d'exigir a natros mateixos. El primer pas és la informació i la concienciació...i després podrem contribuir tal com cal, jutjar les diferents actuacions o inclús proposar-ne. Estem en un punt d'inflexió i s'ha de resoldre correctament, trobant l'equilibri entre inputs-outputs de tot el que consumim.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada